top of page

La lírica barroca instaura una mutació en la determinació de la tradició poètica: el verticalisme medieval tardà i renaixentista, que havia organitzat una arquitectura basada en el reconeixement lingüístic del text poètic i de cadascun dels seus segments constitutius, és substituït per una poètica de l'horitzontalitat, que traspassa les creacions de sèries nacionals i aspira a un nou unitarisme, d'acord amb una opció de cosmopolitisme, la mateixa que, en condicions ben diverses, ens serà proposada de nou, en el nou-cents, per les avantguardes històriques. Al capdavall, si una centralitat localitzada històricament i geogràficament va existir i es va expressar en l'hegemonia del "siglo de oro" castellà, cal reconèixer, però, la identificació supranacional que les diverses formulacions de la poesia barroca perseguiren. Així doncs, aquesta horitzontalitat de la tradició poètica és plenament representada per un poeta com Francesc Garcia. A més, la determinació d'un àmbit europeu per al projecte poètic de Garcia ha estat ara ja exemplificada per Joaquim Molas, a partir del tema de la dama que es pentina.

bottom of page